És evident
Ja està, ja l’he cagada. Abans de cobrar el primer mes ja he ficat la pota i ara mateix corren per dins del meu cap paraules tan molonguis i esfereïdores (a parts iguals) com “acomiadament” o “expedient de regulació d’ocupació”. Em… un moment: jo sóc becari, no cobro! Bé, tranquils que no em tiraré a la via del tren; ja tinc bastant superat el tema aquest del meu no-sou.
El tema és que la meva millor companya (que casualment també és la pitjor, bàsicament perquè, a part de la jefa, és la única que tinc) ha descobert tot el meu món a internet i, sobretot, aquest bloc. Ara que ja la tenia al pot (sí, al bote) va i veurà com sóc en realitat i li dirà a la jefa i ja veuràs tu: em fotran fora!
Merda! Merda! Merda!
PD: tranquils que no passa res, com a mínim mentre ens portem bé, que suposo que serà fins que ens veiem cada dia. Fins llavors a viure, oye!
Jajajajajajaja ¬¬, q tonto ets!
La veritat és q això de tenir-te de company es mooolt dur: amb les teves correccions linguistiques continues, les critiques a la llum i color de les fotos, sense poder despotricar dels jefes (q d fet es el millor de tenir companys de feina
) i a sobre després de descobrir q tu i els teus amics vau “destrossar” el nostre sopar de celebracio 
, xo buenooooo, algo es algo…almenys ja no faig presentacions inútils sola!
@La companya oh! però si realment m’adores i no pots viure sense mi! (més o menys). Les correccions em fan cosa dir-te-les, la veritat, però ains, què cony, millor jo que no l’Anna! La llum no la critico, l’únic que si es veu malament les photopejaràs i això és més feina (ganduls’ pawah!). Despotricar dels jefes… ja arribarà, algun dia faré realitat el teu somni: anar a esmorzar a fora de l’oficina i ja veuràs tu. I sobre les presentacions… el que és inútil és que el fem entre els dos! jajaja
Ens veiem aviadet