41 hores

És divendres i ets a la oficina. Estàs a punt d’acabar la setmana abans d’anar-te’n de cap de setmana i decideixes parar un moment després de tota la tarda treballant sense parar a fer una cigarreta. Com només serà un moment no portes res més que el paquet de tabac, l’encenedor i uns carmelets que duus a la butxaca agafats de la taula de recepció. Prens un ascensor i apretes el botó per baixar fins la planta baixa. Ets a un alt edifici de Nova York i el teu despatx està molt amunt i trigues una mica. De cop notes que la màquina s’atura. Proves d’avisar a algú però no obtens resposta. No pots trucar, ja que no has agafat el mòbil i s’acosta la hora de plegar i l’edifici quedarà desert. Proves d’obrir les portes i, quan ho aconsegueixes, només veus una paret de maons. Com que ets americà, proves de sortir pel sostre, però no t’enganyis: això no és Hollywood ni tu ets actor. Desesperat, veient que passen les hores i ningú se n’ha adonat de que faltes, no saps què fer i decideixes seure. Passa una altra hora. I una altra. La gent ja se n’ha anat cap a casa i estàs tot sol. Menges un caramel i dorms. No pots fer res més que esperar que demà vingui algú i et tregui d’allà. Passes la nit allà arraulit i torna el dia. Passa tot el dissabte i encara ningú sap que estàs allà. Obres les portes, intentes escapar. No hi ha manera. Dorms una altra nit allà tancat i, per fi, al matí, sembla que algú està arreglant l’ascensor i t’aconsegueix alliberar.

I ara pots pensar que aquestes coses no poden passar avui dia i menys als EUA, que representa que estan tan avançats i són tan macos i espavilats. Mira el video, doncs:

Pobret. No m’extranya que deixés de treballar-hi. Segurament que també va agafar la baixa per depressió…

via: NewYorker – Trapped

~ per ferranbdn a Dimecres, 16 Abril 2008.