Swimming pool, François Ozon

Fitxa tècnica

Titol: Swimming pool

Director: François Ozon
Intèrprets: Charlotte Rampling, Ludivine Sagnier i Charles Dance.
Gènere: Thriller psicològic eròtic
Durada: 102 minuts
País: França
Any: 2003
Sinopsi i crítica
Sarah (Charlotte Rampling) és una escriptora d’històries de misteri i policíaques. Li ofereixen la possibilitat d’usar la segona residència del seu editor per poder concentrar-se en la seva tasca d’escriure una nova novel·la i ella la oferta. Ja a la casa, la Sarah xoca amb la Julie (Ludivine Sagnier), la despreocupada filla de l’editor. La promiscua vida sexual de la Julie intriga a la Sarah i comença a acostar-se i a llimar les diferències que les havien mantingut tant distants. La mort d’un dels nois amb el qual la noia havia quedat complica la vida de la jove. La pel·lícula està bé. Potser peca de poc ritme en alguns casos (o potser és que he dormit poc i me l’he posat després de dinar) però m’ha acabat agradant (i la Sagnier també). Recomanable.

Text inspirat d’una traducció d’Allmovie.com

Trailer

Enderrock

Avui m’he enrecordat de comprar la revista Enderrock (hauria de fer-me subscriptor i que me la enviessin a casa cada mes però fot pal trucar per fer-ho amb totes les revistes) i hi regalaven dos cedés. El primer no valia gaire. A veure, està bé, estan començant i tal però no el podria recomanar així que sudo i passem al güeno, güeno. El segon CD és un recull de cançons de diferents artistes que actuaran al festival Mas i Mas. Hi ha temes d’alguns de consagrats com Mazoni, Feliu Ventura, Sanpedro o Sanjosex i altres de grups que, si més no, jo desconeixia per complet com The unfinished sympathy o Madee però que sonen genial.

Us poso tres cançons que m’han sorprès i m’han agradat especialment. Aquestes tres són La vida de Guillamino, Spin in the rye dels The unfinished sympathy i Maquinolandera dels Ai ai ai. N’hi ha alguna més com la de Rapataplam dels Pirat’s Sound Sistema però és una mica més del que ja ens tenen acostumats o la de Un dia de cel dels At Versaris amb Vazili que és hip hop en català i, tot i que jo tampoc no és que sigui aquí un seguidor d’aquesta música i, per tant, no en tingui ni repajotera repallotera idea del tema, no sona malament.

Podreu escoltar les seves cançons clicant al damunt i se us obrirà una nova finestra que us durà fins al myspace de cada artista i allà haureu de buscar-la en la llista (en la majoria dels casos està al primer o el segon lloc.

Guillamino - La vida
The unfinished sympathy - Spin in the rye
Ai ai ai - Maquinolandera

La deessa de la temporada

Nova proposta a conixiua.com!

Vull que entre tots anem escollint a “La deessa de la temporada”.

Bàsicament he posat això de la temporada i no pas del dia, de la setmana o de l’any perquè així no m’obligo a anar-la canviant cada poc temps ni cada massa, és a dir, que la temporada durarà el que duri fins que la foto sigui substituïda per la d’una altra noia. Aquesta noia haurà de ser famosa o, com a mínim, que destaqui en el seu camp i pugui ser reconeguda per la gent que visita aquesta web. No val la vostra veïna d’abaix si no és la Elsa Pataki, per dir-ne alguna.

La foto, com us haureu adonat està a la banda dreta, just al principi de la columna. Si voleu proposar alguna nova deessa podeu fer-ho comentant a aquesta mateixa entrada. Començo amb una foto escollida per mi mateix.

A participar, que les properes les escolliu vosaltres!

DEESSES JA DESITJADES
Marta Solaz, actriu. Actualment apareix a “Ventdelplà” com a Raquel Busquets, una mossa d’esquadra que acaba d’arribar al poble. 2/07/2008

M’agrada la mossa

Des del primer capítol, des de la primera imatge estic enganxat a Ventdelplà. Des de llavors fins ara no havia trobat, crec recordar, una atracció per cap dels personatges (bé, per cap de les actrius). Bé, la Mònica potser era la que tenia més punts, però ara m’ho miro i no té ni punt de comparació. Aquesta cinquena temporada, que suposo que acabarà aviat, ha aparegut una noia, una mossa d’esquadra, que crec que es convertirà en la nova deessa (com a mínim fins al final d’aquesta temporada) de conixiua.com.

M’agraden així, què vols fer-hi? Una noia, preferiblement morena, amb una mirada penetrant però dolça i que transmeti (importants els ulls), que no destaqui molt però que encisi i amb una veu ben modulada i que et faci caure de cul a terra. Ella, que es diu Marta Solaz, no recordo ara mateix com és la seva veu, però com que tampoc no he de tindre res amb ella (molt serà que em creui amb ella pel carrer i jo m’adoni de qui és) doncs no és que importi gaire. Tampoc tindria gràcia si fos perfecta.

Buscant informació d’ella trobo que va sortir a la mítica “Al salir de clase” de Telecinco. Recordo que ma tia n’estava enganxadíssima i sempre que anava a casa seva me la feia tragar. Crec que és el primer cas (i potser l’únic) en que no s’adormia als cinc minuts d’emissió… s’esperava al quart d’hora.
També va aparèixer a “Hospital Central” com la filla del Dávila, que crec recordar que era el director de l’hospital i que era interpretat pel Lluís Marco.

Aquí teniu un parell d’enllaços amb més informació de la nena
IMDB
Media Art SL

M’he de fer soci del Barça

En Laporta està passant per un procés de moció de censura. Com molts sabeu, a mi no m’agrada des que va deixar escapar a en Rosell. Si hagués estat més llest, hauria vist que l’interessava de tindre’l al seu costat. Sandro Rosell va ser el creador del segon “Dream Team” del Barça, salvant les distàncies. Va portar el club a ser, un altra cop, el més important del món i a tindre els millors jugadors del planeta. No va ser l’amic Jan, sinó en Sandrusco.

Tot va anar de conya fins que Sandro va reclamar més protagonisme. Normal si ets el principal actiu de la Junta, no? El President manava i sortia pels mitjans i ell, com que era “només” un directiu, no tenia l’atenció que es mereixia. Rosell hauria d’haver tingut aquests moments de glòria que reclamava, ni que fos com a compensació i motivació i, això, un bon gestor ho hauria d’haver vist.

Ara, l’equip falla. Ronaldinho no es va vendre quan calia (i quan ens donaven una pasa gansa) i ara el pretenen regalar. Els jugadors s’han cregut que són estrelles i això els ha portat a fracassar. Els americans diuen que el que queda segon és un perdedor i ja ni tan sols mencionen al tercer. Pel Barça, quedar més avall del primer a la lliga ha de ser un gran fracàs esportiu.

A mí, Rosell des de sempre m’ha sabut captivar. He intentat saber de la seva vida i, tot obviant que pot haver fer moltes coses “no gaire correctes” l’he posat al damunt del meu pedestal personal. Per això, per poder-lo votar si és que tinc sort i Laporta supera aquesta moció de censura i el 2010 hi ha les eleccions, crec que he de fer-me soci del Barça. A més, així podré anar al camp, que és el que a mi m’agrada!

Rosell, ets gran!

Renfe

Tinc mal d’esquena.

Això no tindria res a veure amb el títol d’aquesta entrada si no fos perque el mal d’esquena em ve per haver ajudat a una mare a pujar i baixar la seva filla del tren amb el cotxet i després a baixar i pujar les escales a l’estació de Badalona. Una gran empresa pública de transports com Renfe no hauria de tindre aquestes mancances de mobilitat i, sobretot, no hauria de tindre unes estacions tan i tan CUTRES! La estació de Badalona és realment tercermundista. Jo ja vaig donar la meva opinió i una solució així que espero que la gent que decideix aquestes coses agafin com a mínim alguna idea, no?

A qui li envio jo la factura dels massatges?

A les estacions fa molta calor. Són insofibrement asfixiants i no sembla que vagin a canviar-les. Serà que Renfe ens vol asfixiar? Això només passa amb les nostres Rodalies o també passa a les Cercanías de Madrid? Algú les ha vist mai?

RECLAMO UNA ESTACIÓ COM CAL A BADALONA (i a Plaça Catalunya, òbviament)! Molaria fer alguna mobilització, no? Ja que no podem fer allò del Lola…

El incidente, M. Night Shyamalan

Fitxa tècnica

Titol: El incidente

Títol original: The happening
Director: M. Night Shhyamalan
Intèrprets: Mark Wahlberg, Zooey Deschanel, John Leguizamo, Spencer Breslin, Betty Buckley, Tony Devon, Edward James Hyland, Robert Bailey Jr.
Gènere: Acció
Durada: 91 minuts
País: EUA - Índia
Any: 2008

Crítica

El director del Sexto sentido ens porta una nova pel·lícula amb un aire de protesta mediambiental de la parra. La història tracta d’un professor de ciències d’institut que intenta usar els seus coneixements per tal de trobar una explicació als extranys successos que estan passant al nordest dels Estats Units. Tot comença amb unes esfereïdores imatges de gent aturant-se de cop i suicidant-se. Especialment xocant és la pluja d’obrers que realment em va impactar i remoure alguna cosa per dintre (molt possiblement fuet del sopar).

El principi, com dic, promet moltíssim, t’enganxa, et captiva, et remou per dins però arriba un moment en que la història canvia i et deixa una mica amb un “aquí faltava una mica més de carnassa!” però realment la puc recomanar, això sí, aneu amb la idea aquesta de que li faltarà una mica més de sang (per molta que hi hagi, hi ha trossos, pocs però algun hi ha, en que n’hi faltaria).

Si sou sensiblons al cine, compte no hagueu de sortir pitant. Jo em notava estressat i amb un mal cos en segons quins moments i la noia de la meva dreta s’anava tapant la cara a estones.

Trailer

Web

En parlen:
xfar

TimeOut

Feliç aniversari feliç

Aquest any Televisió de Catalunya celebra els seus primers vint-i-cinc anys. L’onze de setembre, com moltes de les coses més importants d’aquest país, va néixer la nostra primera cadena pública. Ha estat líder durant molts anys i ha ajudat a crear una presumpta normalitat nacional fent-nos creure que érem un país normal dintre del nostre microcosmos. El problema arriba quan els fills dels immigrants no adaptats (i no parlo d’en Mohamed o la Luisa Patrícia, vinguts del Marroc o d’algun país del sud d’Amèrica, sinó de la Carmen i en Manolo, vinguts d’Extremadura o Andalusia, per exemple) no volen acceptar aquesta diferenciació pròpia que és tan real com la que ells tenen amb els portuguesos o els francesos.

TV3 representava el sentit comú català i l’espai de llibertat que ens calia com a poble en el moment en que va sorgir. Catalunya necessitava un canal a l’altura del país. Una televisió moderna, posada al dia, tecnològicament immersa i el més important: que donés una resposta a la pregunta de què érem.

Disset dies i paper de vàter

No té sentit contractar a persones intel·ligents i després dir-los el que han de fer. Nosaltres contractem a persones intel·ligents per a que ens diguin què hem de fer.

Steve Jobs, CEO d’Apple

Em cau la baba de sentir aquestes paraules. És ben cert, no? Agafar a llestos i tractar-los com a tontos no és gaire competent, crec jo. També és possible que li faci més cas perquè només falten disset dies per tindre el meu iPhone entre les mans!

Ja heu vist tot el que té? Telèfon, internet wifi, iPod, GPS, càmera de fotos…

Realment és de paper de vàter!

Flickr!

Fa bastant de temps em vaig fer un compte al Flickr (què és Flickr?) per tal de pujar les fotos del dinar del cinquantè aniversari del casament dels meus avis per part de pare però com no les vaig poder pujar totes i vaig deixar-ho aparcat i no vaig seguir mirant-m’ho.

No sé per què, farà un parell o tres de dies, vaig tornar-ho a agafar i vaig decidir de començar-ho de nou. De moment només hi he posat tres fotos, però de micaen mica aniré pujant-ne d’altres. Podreu seguir-ne la evolució si hi aneu entrant. Per facilitar-vos-ho he posat un enllaç directe a la meva conta a la dreta, a la secció “Coses meves” entre totes les meves altres cosetes